Kaitlin Bavis- Perséfone

Aqui teniu un resum del llibre de Kaitlin Bevis, on explica la història de Perséfone.  

Hay peores cosas que la muerte, peores personas también.

La “charla” fue bastante mala, pero, ¿a cuántas adolescentes se les dice que son una diosa? 

Cuando su mamá se lo dice, Perséfone está segura que su madre se ha vuelto loca. No es hasta que Bóreas, el Dios del Invierno, intenta secuestrarla que se da cuenta que su madre estaba diciendo la verdad. 

Hades la rescata, y con el fin de llevar a Perséfone a salvo al Inframundo la hace su esposa. Pero Bóreas no se detendrá ante nada hasta conseguir a Perséfone. 

A pesar de sus crecientes sentimientos hacia Hades, Perséfone quiere regresar a la tierra de los vivientes. 

Ella deberá encontrar una manera de derrotar a Bóreas y reclamar su vida.

El rapte de Perséfone (II)

Hades permetia sortir de l'infern a Perséfone, amb la condició que no hagués pres o menjat cap aliment, però Perséfone, va menjar una granada cultivada. No se sap molt bé, però en algunes versions diuen que Perséfone, no era obligada a menjar-les, sinó que ella mateixa les menjava per la seva pròpia voluntat.
Al final, van fer un tracte, Perséfone és quedaria la mitat de l'any amb la seva mare, i l'altre mitat a l'infern.
Quan Perséfone torna amb la seva mare, Demeter va demostrar la seva felicitat, tornant a reviure, la terra. I la part de l'any que la seva filla no hi és, la terra no té ni plantes, ni cap tipus de vegetals

Obres d'art de Perséfone.

 - Galería Borghese, Roma.                                  
 
El Prado 

El rapte de Perséfone (I)

Hades, enamorat i invisible, la contemplava, la espiava, invisible durant tot el temps. El déu es va decidir a demanar ajuda a Zeus per raptar, quan no, a la jove. És així com un dia en què Perséfone es trobava ajuntant narcisos entre les seves amigues, com sabem espectacle irresistible per als déus-, en el precís instant en què la jove es disposava a prendre una flor, la terra es va obrir i va emergir el negre carro d'Hades . Perséfone, llavors, va ser raptada. Durant un breu instant la mirada de la jove es va trobar amb la mirada negra, brillant, fort i enamorada del déu dels morts. Quan Hades la va pujar al seu carro es va escoltar el crit, i no es va poder saber mai si Perséfone va cridar de terror o va ser una exclamació de sorpresa i reconeixement, d'acceptació l'estimat. Virgili ens explica que Perséfone sentia el "funest desig" de ser raptada pel déu, i es va lligar en un pacte d'amor. Es mostra lliurar a Hades perquè reconèixer pertànyer. D'aquesta manera va passar el llindar dels vius. En altres paraules, es va sentir la més feliç de les dones quan Hades la va pujar al seu carro.

Qui no va creure molt aquesta teoria del pacte d'amor va ser la seva mare Demèter. En aquest mateix moment va començar per a ella el pelegrinatge a la recerca de la seva filla. Deméter havia escoltat el crit, per a ella un lament de terror: Perséfone va demanar ajuda ... Almenys això va creure la mare.

Durant nou dies amb les seves nits sense menjar, ni beure, ni canviar, la deessa va errant pel món amb una torxa a la mà buscant a la seva filla que no està en cap part ... i que ningú sap d'ella.

Helios li va explicar a Deméter, el que havia succeït. Al enterrar-se, ella va decidir deixar de que la terra seguis florint plates.

Zeus va enviar a Hermes a parlar amb Hades, perquè deixes sortir a Peséfone de l'infern.

La condició per sortir de l'Hades és mantenir el dejuni, no prendre aliments del lloc. Però Perséfone, havia menjat. una granada cultivada.

Visió General

Els grecs també coneixien una altra faceta de Perséfone. Ella era a més la terrible Reina dels morts, el nom de la qual no era segur pronunciar en veu alta i a la que es referien com "La Donzella". A l'Odissea, quan Odissea viatja a l'inframón, al·ludeix a ella com "Reina de Ferro". El seu mite central, encara amb tota la seva familiaritat emotiva, era també el context tàcit dels estranys ritus inici-àtics secrets de regeneració dels misteris que prometien la immortalitat a participants: una immortalitat en el món subterrani de Perséfone, en un banquet amb els herois sota la seva mirada.

Origen del nom Perséfone

Perséfone és el seu nom en la literatura èpica de la Grècia jònica. En altres dialectes era coneguda per altres noms, com Persephassa o Persephatta. Homer la flama Persephoneia (Περσεφόνεια). Els romans van tenir notícia d'ella per primera vegada a través de les ciutats eòliques i dòriques de la Magna Grècia, on usaven la variant dialèctica Proserpina.

Orfeo de Monteverdi

http://www.youtube.com/watch?v=A0iWGEx-CHE

Perséfone

Perséfone era filla de Zeus i Demeter. Deessa dels inferns, ja que estava casada amb el déu dels inferns "Hades".

Un dia que Perséfone va anar a collir flors, el déu Hades la va raptar, per portar-la a l'infern. 

Al cap dels dies Demeter és va adonar conta, de que la seva filla havia desaparegut. Va estar nou dies i nou nits buscant-la, fins que va demanar ajuda a Zeus. Demeter al enterar-se de la noticia de que s'havia casat la seva filla amb Hades, és va enfadar tant, que la terra va deixar de ser fèrtil.

Al final Zeus va reaccionar, i va decidir anar a l'infern a recuperar a la seva filla, però ella no podia sortir, ja que havia menjat  sis grans d'una magrana.

Però, com que Perséfone només havia menjat sis grans, és va acordar que podria passar 6 mesos de l'any al món dels vius i l'altra meitat de l'any al món dels morts